8M – Som Mares Tenim Drets

Mares cuidadores: Reconeixent una tasca essencial en el camí cap a la igualtat

Cada 8 de març es commemora el Dia Internacional de la Dona, una data que convida a reflexionar sobre les múltiples dimensions de la igualtat i la justícia social. En aquest context, és imprescindible visibilitzar i reconèixer el paper fonamental de les mares cuidadores de persones amb discapacitat intel·lectual. Aquestes dones, sovint soles i sobrecarregades, assumeixen una responsabilitat que va més enllà de la cura quotidiana: són el pilar sobre el qual descansa el benestar i el desenvolupament dels seus fills, malgrat comptar moltes vegades amb escassos suports i recursos.

El manifest “Som Mares, Tenim Drets”, elaborat per Dincat, denuncia una realitat que, en nombroses ocasions, passa inadvertida. Tal com s’exposa al document, les mares de persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament es veuen atrapades en un cicle d’invisibilitat i desgast continu, resultat d’un sistema de cures que depèn en gran mesura de l’esforç i el lliurament de milers de dones. Aquestes cuidadores s’enfronten a reptes múltiples: la manca de conciliació entre la vida familiar i laboral, l’absència de serveis adequats de suport i l’estigma que, de vegades, dificulta l’accés a recursos essencials per a una vida plena.

Des de la Fundació Aspanias, que treballa dia a dia per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual i de les seves famílies, entenem que la lluita per la igualtat no pot deixar de banda la realitat d’aquelles mares que assumeixen, de manera incansable, la tasca de tenir cura. La campanya i el manifest “Som Mares, Tenim Drets” fan una crida urgent a:

  •  Reconèixer el paper essencial de les mares cuidadores: Cal que tant les polítiques públiques com la societat valorin i donin visibilitat a la seva contribució, evitant que quedin reduïdes únicament a la funció de cuidadores. 
  • Millorar el sistema de cures i la conciliació: Cal la implementació de serveis i recursos que permetin a aquestes dones disposar de temps personal i oportunitats laborals, sense que la cura es converteixi en una càrrega insuperable.
  • Impulsar canvis en la protecció social i les polítiques fiscals: Un sistema de protecció social actualitzat i polítiques que tinguin en compte el sobrecost econòmic i emocional que enfronten aquestes famílies és imprescindible per evitar-ne l’exclusió.

En aquest Dia Internacional de la Dona, convidem a les administracions públiques, els professionals i la societat en general a reflexionar sobre la necessitat d’incorporar a l’agenda pública mesures que reconeguin i donin suport a la tasca de les mares cuidadores. Només així podrem avançar cap a un futur en què la cura sigui compartida i valorada en la seva justa dimensió, i en què cap dona hagi de sacrificar la seva identitat i les seves oportunitats per complir amb un rol imposat.