El paper dels germans i les germanes a la diversitat

Quan analitzem l’entorn d’un infant amb diversitat intel·lectual, hi ha vegades que no tenim en compte els germans i les germanes. El paper dels germans i les germanes a la diversitat és un dels més importants en el nucli familiar i crea una unió molt forta. És, a la vegada, un igual i un protector o protegit, depèn si es tracta d’un/a germà/na gran o petit/a.

Dos nens i una nena jugant a la platja. El paper dels germans i les germanes a la diversitat és molt important.
Els jocs entre germans i germanes a l’infantesa són moments que creen vincles

És important informar i guiar als pares i les mares en el camí de la cura d’un infant amb diversitat intel·lectual, però també s’ha d’acompanyar als germans i germanes que poden no comprendre les emocions que senten o la situació familiar que es viu. Això pot provocar dubtes i incertesa o, fins i tot, gelós per la necessitat de cures que té el seu germà o germana amb diversitat.

Però són un suport natural, sobre tot quan són petits. El seu suport és molt important.

La família ha d’intentar enfrontar totes les situacions de la millor manera possible, però sobretot la primera etapa del desenvolupament. Es pot aconseguir amb diàleg, connexió i confiança.

Alguns consells per a l’acompanyament

El paper dels germans i les germanes a la diversitat pot ser complicat, però els podem ajudar seguint aquests consells:

  1. Donar resposta a les preguntes: Intentar donar la informació necessària al germà o germana sobre els dubtes que tinguin relacionats amb la situació de l’infant amb diversitat ajudarà molt a pal·liar la incertesa.
  2. Gaudir de temps de qualitat junts: De vegades, les cures i les teràpies dels infants poden reduir els moments d’atenció als germans o germanes. És molt important no perdre aquests moments i compensar-los amb activitats especials tant de forma individual com en família.
  3. Validar les emocions: Reconèixer que pot aparèixer gelosia i altres tipus d’emocions negatives ofereix l’oportunitat d’expressar-ho per escoltar i donar una resposta adequada. Es poden proposar diferents formes d’acompanyament, com temps a soles amb el pare i/o la mare o activitats amb amics de l’escola.
  4. Adaptar-se al seu desenvolupament: No hem de carregar responsabilitats en el germà o la germana que no corresponguin a la seva edat o moment vital. Respectar la infantesa i la adolescència ha de ser l’objectiu principal per a no provocar estrès o tensió amb els altres.
  5. Donar valor als seus progressos: Celebrar els èxits dels nostres fills i filles poden millorar molt la nostra relació i ajuden a prevenir la frustració que poden sentir cap als germans o germanes, els èxits dels quals es valoren, normalment, més sovint.