Què t’hi jugues? Una petita reflexió sobre jugar i aprendre.

Article de Pablo Doménech, psicòleg del CDIAP d’Aspanias.

Probablement a ningú li sorprengui la idea de que jugant s’aprèn. Es tracta d’una idea bastant comú i en general acceptada. No obstant això, mirat des de cert punt de vista, jugar i aprendre son dos quefers tan radicalment incompatibles com intentar pujar i a la vegada baixar  una escala o estar tens i relaxat al mateix temps. Aigua i oli.

Imatge simbòlica del procés de fora cap a dintre. Desarrelament i pèrdua del terra ferm sobre el que trepitjar.
Imatge simbòlica del procés de fora cap a dintre. Desarrelament i pèrdua del terra ferm sobre el que trepitjar.

Jugar implica espontaneïtat i plaer, mentre que aprendre té a veure amb el desig d’adquirir quelcom considerat útil (coneixement i/o habilitats), i s’associa amb cert grau d’esforç (atenció o direcció conscient). Aprendre serveix per alguna cosa, té una fi fora de sí mateix. No així jugar, que no busca aconseguir cap fi fora de sí mateix: es juga per jugar, i el plaer resultant, ja sigui que l’anomenem diversió, entreteniment o gust, no és quelcom que s’ adquireixi mitjançant el joc sinó que és el jugar mateix. A sobre, aprendre es un procés “de fora cap a dintre”, d’assimilació,  mentre que jugar ho és “de dins cap a fora”, és a dir, un procés d’expressió.

De vegades els adults, en el nostre afany per cuidar als nostres petits i preparar-los pel futur, creuem certs límits. Es el que passa quan, permeteu-me la caricatura, reduïm la vida de l’infant a pedagogia, pretenent que l’aprenentatge sigui el sobirà absolut del sistema de valors. Baix aquest estat mental i anímic l’aprenentatge té carta blanca fins i tot per envair el recinte sagrat del jugar. El joc es desvirtua, passant a ser quelcom que es podrà fer en cas de que sobri temps “d’allò que és important” o una excusa més per ensenyar alguna cosa a l’infant (anglès, nombres, lletres, normes, habilitats socials, civisme, xinés, educació emocional…).

Imatge simbòlica del procés de dintre cap a fora. Arrelament i creixement orgànic.
Imatge simbòlica del procés de dintre cap a fora. Arrelament i creixement orgànic.

L’aprenentatge és fals si no parteix de la necessitat de la pròpia persona. Per ser necessitat pròpia la persona la sent com a imposició, però no com imposició externa, aliena, sinó com imposició originada des de dintre de sí mateix. És la seva pròpia necessitat i no la d’un altre. Malauradament, passa amb freqüència que l’aprenentatge que els adults plantegem als infants no respon tant a la seva pròpia necessitat com a la nostra. I qui pot entendre o assimilar la resposta quan no ha sentit la necessitat de la pregunta a la que respon? La conseqüència d’aquesta forma d’aprenentatge és la llavor d’un conflicte, ja que des d’aquesta perspectiva aprendre és una tasca mitjançant la qual l’aprenent aprèn a negar-se a sí mateix. Com aprenent se’m “convida” a fingir que senti aquella necessitat externa com a pròpia. Em sento empès a la incongruència i perdo el terra ferm sobre el que trepitjar. No es d’ estranyar  que descobrim aquesta situació “darrera” d’alguns problemes d’atenció i inquietud.

No pretenc dir, ni tampoc dic, que jugant no s’aprengui ni tampoc és la meva intenció restar valor a l’aprenentatge. El que dic es que és necessari permetre el joc lliure, espontani, sense contaminació de la necessitat pedagògica que mou a l’adult. Per dues raons. Primera: el joc es una de les més valuoses fonts d’informació per que els adults ens puguem fer una idea aproximada del que el nen/a necessita i sent, es a dir, ens facilita el coneixement de la persona que tenim al davant. Segona: el joc és la principal via d’autoafirmació i de “desplegament” de l’infant, per tant, un dels fonaments a sobre dels que s’edificarà l’autonomia i responsabilitat de la persona.

Prefereixo apostar, jugar-me-la, i acceptin de nou la paròdia, a que jugar no té res a veure amb aquesta forma d’ entendre l’aprenentatge com un quefer consumista (adquirir “coses” sense autèntica necessitat). Millor veure el joc com desenvolupament i floriment que veure’l com procés d’aprenentatge i engolida.

Close Menu