L’OMS adverteix que els problemes de salut mental seran la primera causa de discapacitat en 2030

  • El passat dia 10 de novembre es va commemorar el Dia Mundial de la Salut Mental per a combatre l’estigmatització i millorar l’atenció directa.
  • Els joves s’enduen la pitjor part: un de cada cinc sofrirà un problema relacionat amb la salut mental enguany.

Consulta la versión en castellano.


La salut mental és una qüestió arraconada durant massa temps. La postura que tradicionalment s’ha mantingut en les societats occidentals sobre la salut mental i els trastorns derivats d’ella ha estat, en el millor dels casos, la d’amagar-la sota l’etiqueta del tabú, quan no la de considerar-la com un problema secundari i banalitzar-lo, desplaçant-lo de la primera línia d’atenció social i sanitària.

Des de fa gairebé una dècada, diferents estudis de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), com la taula rodona de 2010 que va proposar la integració de la salut mental entre els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, adverteixen que “els problemes de salut mental, inclòs l’alcoholisme, estan entre les tres causes principals de discapacitat” a nivell mundial; entre ells, “la depressió ocupa el tercer lloc” i els estudis que es manegen apunten que ocuparà “el primer en 2030”.

Malgrat els advertiments que ve llançant des de fa temps, l’agència de l’ONU va reconèixer en aquesta taula rodona que “la mala salut mental és alhora causa i conseqüència de la pobresa, una educació deficient, la desigualtat entre els gèneres, mala salut, violència i altres problemes mundials”.

Adolescents i joves estan entre la població de risc

Un dels col·lectius més afectats pels trastorns derivats d’una mala atenció en el correcte equilibri de la salut mental és el dels adolescents i els joves. En un missatge llançat durant la commemoració del Dia Mundial de la Salut Mental del 2018, el Secretari General de l’ONU, António Guterres, revelava que “un de cada cinc joves experimentarà un problema de salut mental aquest any”. La meitat dels trastorns de salut mental comencen a l’edat de 14 anys. No obstant això, la majoria dels casos no es detecten ni es tracten”, situació que podria revertir-se amb una atenció dedicada i constant “si comencem a cuidar la nostra salut mental a una edat primerenca”, ratificant el seu compromís amb l’Agenda 2030 per al Desenvolupament del Mil·lenni.

Guterres afegia que les complicacions tenen repercussió “en el rendiment escolar i augmenta el risc de consum d’alcohol, de substàncies addictives (sic) i de comportaments violents”. En alguns casos el problema arriba a agreujar-se tant que el suïcidi és “una de les principals causes de mort entre els joves”, com va asseverar Guterres.

La salut mental, en segon pla

Encara avui dia les persones que sofreixen problemes de salut mental són estigmatitzades amb freqüència en amplis apartats de la societat, la cultura i l’imaginari col·lectiu. Aquesta discriminació provoca que siguin un grup especialment exposat als abusos físics, emocionals i sexuals, a la precarietat laboral, la intolerància i el racisme.

Una de les tesis que poden explicar l’atenció deficient que històricament s’ha ofert als problemes relacionats amb la salut mental és la pròpia naturalesa d’aquesta: les principals conseqüències de trastorns mentals com la depressió no tenen un impacte directe en la persona afectada que siguin fàcilment detectables pels altres. Així, un trastorn que constitueix una de les primeres causes de la càrrega global de morbiditat, pot passar desapercebut en la consulta sanitària si es realitza un diagnòstic precipitat.

El canvi de paradigma en el model biomèdic és un obstacle que franquejar. D’aquest opinió és l’anàlisi de Genis Oña, investigador mèdic en la Universitat Rovira i Virgili, quan recomana adoptar pràctiques que comportessin “un major benestar i felicitat, que promoguessin el suport social i comunitari o que incloguessin aspectes físics, psicològics (per descomptat), familiars, comunitaris i culturals”.

En conclusió, que després de tants anys de debat estèril, la manera d’abordar la salut mental sigui més humana i que es treballi per la plena inclusió de les persones afectades. L’Agenda 2030 és clara, però no cal esperar a llavors per a complir els seus objectius.

Close Menu