Maria Àngels Miró: “El millor encara no ha passat”

Maria Àngels Miró

L’Eduard i jo és l’últim llibre de la soprano i exprofessora del Conservatori Municipal de Música de Barcelona Maria Àngels Miró. El llibre és un repàs biogràfic que va des del naixement del seu fill Eduard, que té discapacitat intel·lectual i sordesa, fins a l’actualitat, 51 anys més tard. Un llibre escrit des de la perspectiva d’una mare que no s’ha cansat de veure el cantó positiu de tot plegat i que ens brinda un testimoni de vida imprescindible per a les famílies que conviuen amb la diversitat intel·lectual. La presentació del llibre de la Maria Àngels Miró serà diumenge 24 de febrer a les 17h a l’Església de Sant Gaietà del carrer Consell de Cent 293.

Què pretenies amb aquest llibre?
Volia explicar que l’Eduard necessita unes cures i una dedicació personal. D’aquesta manera, fer veure als educadors coses que ell no explica, ja que s’expressa més gesticulant que parlant. I a poc a poc vaig anar afegint vivències que hem tingut.

Com ha rebut el llibre l’Eduard?
Li fa molta il·lusió! A vegades agafa el llibre, llegeix algun tros i el comentem. Té molta memòria i li fa gràcia recordar coses que jo explico.

De què t’ha servit a tu aquest llibre?
A mi m’ha anat bé, perquè tot el que explico m’ho explico a mi mateixa. I això també m’ha agradat, perquè m’ho he fet tot més meu.

Davant de la possibilitat que els medicaments que li van donar a l’Eduard quan va néixer fossin els causants de la seva diversitat funcional, guardes rancor als metges?
Sovint penses que si no fos per aquests medicaments, ell hi sentiria. Però potser si no els hi haguessin donat, ell no hauria pogut curar-se. Vam pensar de denunciar algun metge, però al final és qüestió d’acceptar el que ens havia passat i mirar endavant.

Com vas viure la incomunicació amb l’Eduard fruit de la seva sordesa?
Amb molta paciència. Si un dia aprenia una paraula nova, era una il·lusió.

Com porta l’Eduard el fet que la seva mare es faci gran?
Ell veu que jo ja no el puc ajudar tant com abans. Ara és una mica al revés. Si anem pel carrer, ell em diu “vigila, que aquí la rajola està trencada”. Es preocupa perquè a mi no em passi res.

Fotografies del llibre l'eduard i jo
Fotografies del llibre L’Eduard i jo

Les persones amb diversitat intel·lectual sovint tenen una intel·ligència efectiva molt gran? És el cas de l’Eduard?
Sí, demostra molt d’afecte i és molt agraït.

Has pogut compaginar bé la teva carrera professional amb la tasca d’ajudar a l’Eduard en el seu dia a dia?
Sí. El meu marit estava amb ell quan jo treballava. Quan el meu marit es va quedar sense feina jo vaig començar a treballar al Conservatori. Si no hagués treballat jo, hauria estat més per ell, però el que podia ja ho feia.

Et preocupa què pot passar amb l’Eduard quan no hi siguis?
Jo penso que després ell estarà bé. Hi ha el seu germà i la família, que també l’ajudaran. La Fundació Catalana Tutelar, que també vigilarà que estigui ben cuidat.


Consells de la Maria Àngels Miró per a famílies que conviuen amb la discapacitat intel·lectual

Quins consells donaries a les mares o pares que es puguin trobar en una situació similar a la que has viscut tu amb l’Eduard?
Sempre he tingut clar que s’ha de tenir esperit de lluita i gaudir dels petits èxits que puguis tenir. Mirar el cantó positiu de tot el que fas.

La sexualitat i les parelles és un tema que desperta certa preocupació als familiars de persones amb diversitat intel·lectual. Alguna recomanació a partir de la teva experiència amb l’Eduard?
Jo crec que s’ha d’acceptar amb tota la naturalitat. L’Eduard, per exemple, assisteix a les vacances d’Aspanias i una noia, també amb discapacitat, ell diu que és la seva xicota. Es veu que van agafats de la mà. Quan l’apunto ja em pregunta si vindrà.

Al llibre parles de la mort del teu marit i pare de l’Eduard, l’Emili. Quins consells se t’acudeixen a l’hora de parlar de la mort amb una persona amb diversitat intel·lectual?
Abordar-ho amb naturalitat. Amb l’Eduard en parlàvem de la malaltia del seu pare. A ell li va costar, però va entendre-ho gràcies a això. Tanmateix, el va trobar molt a faltar. Durant un any va estar bastant neguitós.

Una frase per acabar?
Quan et trobes amb situacions difícils, no has de perdre aquest esperit de lluita. Hem de ser conscients que el millor encara no ha passat.

Banner donacions

This Post Has One Comment

  1. La Mª Àngels és un gran exemple de dona valenta i lluitadora. Una mare exemplar!

Comments are closed.

Close Menu