L’educació com a un dret universal i l’escola com a un dels espais d’aprenentatge i socialització per excel·lència

Durant els darrers anys, la gestió de la diversitat a les aules està sent una prioritat i un indicador de salut democràtica i social, per una gran part de la societat.

Un dels resultats d’aquesta evolució és la aposta per l’Escola inclusiva, que a Catalunya s’ha traduït en el Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc del sistema educatiu inclusiu. En el present decret, la Generalitat, a través del Departament d’Educació, defineix que els centres escolars ordinaris, han d’adaptar els elements curriculars, metodològics i organitzatius per garantir la participació de tots els alumnes, independentment de les seves condicions i capacitats.

La realitat i l’experiència de moltes famílies amb infants amb Necessitats Especials (NNEE), en les escoles ordinàries, ens demostra que encara queda un llarg recorregut en el camí cap a l’Escola inclusiva.

La falta de pressupost i la falta de voluntat política, en aquests moments, implica una manca de formació específica dels mestres, falta d’especialistes de suport i grups classe massa nombrosos (ratio de 25 alumnes per classe, o més).

Des dels diferents serveis d’Aspanias som testimonis de com aquest procés implica:

  • Sobreesforç per part dels equips docents de les escoles que, fent ús de la voluntat personal i d’una gran creativitat, dediquen molta energia a l’atenció i l’acompanyament als infants amb NNEE.
  • Itineraris escolars inestables i trencaments en la vida dels infants amb NNEE, quan l’escola, a on han iniciat molts dels seus vincles d’amistat, no pot garantir el seu desenvolupament educatiu i social d’una manera adaptada i inclusiva i han de canviar de centre educatiu.
  • El patiment de les famílies dels infants amb NNEE que, curs rere curs, veuen com l’escolarització inclusiva dels seus fills està en risc, davant la incertesa de si el proper any l’escola podrà oferir-li els recursos adaptatius que el seu fill o filla necessita. Apareix la necessitat de prendre decisions confrontades entre el cap (el que crec que és el millor) i el cor (el que m’agradaria).

Malgrat el panorama complex, hem sigut també testimonis d’experiències molt positives i enriquidores per part dels infants i del seu entorn familiar i escolar. Situacions a on ha fluït la comunicació i la confiança entre els diferents protagonistes i s’han pogut prendre decisions consensuades, a on l’infant amb NNEE ha pogut gaudir d’una autèntica inclusió en la seva escola.

Malauradament, són habituals les diferències i conflictes entre la voluntat de les famílies, les possibilitats reals de l’escola i les decisions del Departament d’Ensenyament. Enmig, infants que no poden escollir allò que necessiten o allò que prefereixen i que no saben o no poden comunicar què esperen de l’escola i del seu futur.

Avui, en el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, des d’Aspanias hem volgut donar veu a les famílies, compromeses amb l’escolaritat dels seus fills amb discapacitat intel·lectual i/o trastorn del desenvolupament. Les seves aportacions ens porten reflexions i pistes sobre els buits que encara existeixen en el camí cap a l’Escola inclusiva.

Deixa un comentari

Close Menu