Consells per acompanyar els germans d’infants amb discapacitat intel·lectual

Xerrada sobre germans i discapacitat intel·lectual del 18 de gener

L’arribada d’un fill amb discapacitat intel·lectual suposa un canvi per a la família en l’àmbit personal, social, laboral i econòmic. Més enllà de la feina d’acceptació i adaptació que han de fer els progenitors, aquesta nova situació també implica un procés de comprensió i acceptació per part dels germans o germanes que pugui tenir aquest fill o filla amb discapacitat. Aquest article recull els consells que les psicòlogues del SAT d’Aspanias, Eugènia Ribas i Eva Tobajas, van donar per abordar aquest tipus de situacions durant la xerrada que van fer el passat 18 de gener.

En primer lloc, cal tenir en compte que la forma d’afrontar-ho dels progenitors afectarà els germans. Per tant, cal evitar encarar la situació de forma pessimista o caure en la no acceptació, ofuscant-se en intentar canviar el fill/a amb discapacitat intel·lectual. A partir d’aquí, les variables que condicionaran el procés d’acceptació del germà/na estadísticament normal són moltíssimes. Des del sexe de cadascun dels fills/es, la diferència d’edat o el nombre de germans/es que formen la família, fins al tipus de discapacitat o l’escolarització.

Com parlar de la discapacitat intel·lectual?

La comunicació amb el nostre fill/a sense discapacitat és clau en tot aquest procés. Així, cal informar-lo sempre del que representa la discapacitat. A la vegada, és important escoltar-lo mentre se li va explicant, ja que sovint poden mal interpretar la condició del seu germà/na.

Durant el transcurs d’aquesta xerrada, és clau incloure alguns punts que facilitaran la seva comprensió. Així doncs, cal explicar que el seu germà/na té dificultats per fer el que fan les persones de la seva edat o bé que les fa de forma diferent. Tot i això, hem d’evitar parlar només de limitacions, sinó també de capacitats. Un altre punt clau és el d’aclarir el motiu de la seva discapacitat, sigui congènita o arran d’un accident.

Tot i seguir aquestes recomanacions, l’adaptació del nostre fill/a a la circumstància del seu germà/na pot ser un procés llarg i ple de preguntes que hem de procurar respondre sense por. Tanmateix, és recomanable dosificar la informació per tal d’anar-la ampliant a mesura que vagin creixent i ser sincers quan no sabem respondre algun dels seus dubtes.

Consells pràctics

Sentiments germans discapacitat intel·lectual

Les persones que viuen l’arribada d’un germà amb discapacitat intel·lectual o trastorn del desenvolupament experimenten una gran varietat de sentiments. Desconcert, malestar, angoixa, tristesa, gelosia, ràbia o vergonya, són alguns dels més comuns. Davant d’això, podem posar en pràctica alguns dels següents consells:

  • Intentar mantenir les rutines anteriors a l’arribada del germà/na.
  • Trobar moments per gaudir amb ell/ sense el germà/na amb discapacitat. No dedicar-li només el temps que sobre, si cal programar-ho. Que no sigui sempre un dels dos qui es dedica al germà sense discapacitat.
  • Els familiars poden ajudar, però s’ha de vigilar que no se centrin només en el germà sense discapacitat.
  • Utilitzar contes, vídeos, jocs o el dibuix com a mitjans d’expressió i comunicació emocional per facilitar la comprensió de la situació.
  • Promoure moments de compartir entre els germans a través de jocs o activitats que puguin fer conjuntament. En els casos de nens/es amb TEA, caldrà ajudar-los a construir aquesta relació partint dels seus interessos.
  • Compartir decisions sobre el germà i involucrar-ho en la seva cura vigilant no responsabilitzar-lo en excés.
  • Facilitar l’expressió de sentiments. No censurar sentiments encara que siguin negatius. El desig de no haver tingut aquest germà o voler que es mori. De vegades cal que siguin els pares qui posin nom aquests sentiments que apareixen però no es verbalitzen.
  • Facilitar contactes esporàdics amb altres famílies que tenen nens amb discapacitat.

En resum, tenir un germà/na amb discapacitat intel·lectual implica un procés d’acceptació ple de sentiments positius i negatius. Tanmateix, també és cert que sol afavorir el creixement positiu, la maduresa emocional i la resiliència. Això s’explica perquè la condició del seu germà/na els ha ensenyat a tenir paciència i a ser més responsables.

Si us heu quedat amb més preguntes, us animem a fer un cop d’ull als serveis que ofereix el SAT d’Aspanias i a contactar amb nosaltres!

Banner donacions
Close Menu