Envelliment i discapacitat intel·lectual

casalsiespaisdelagentgranL’informe “Ageing in the twenty first century” (2012, NNUU) constata la tendència exponencial a l’envelliment de la població mundial, especialment als països desenvolupats. Segons les dades “al 1950 hi havia a tot el món 205 milions de persones de 60 anys d’edat o més. Al 2012 arribem a gairebé a 810 milions de persones. Es preveu que aquesta xifra arribi a 1.000 milions dins de menys de deu anys, duplicant-se cap a 2050 quan s’estima hi haurà uns 2.000 milions de persones majors de 60 anys”.

Aquest envelliment té les seves causes, segons el citat informe, en els avanços en sanitat i en la millora en l’alimentació. Així, el creixement de l’esperança de vida és un resultat positiu de les polítiques de desenvolupament a nivell mundial i ha d’interpretar-se com a repte i no com a problema social.

La població amb discapacitat intel·lectual no és aliena a aquesta tendència, al contrari, els avanços en el tractament d’aquestes discapacitats estan tenint una important repercussió en la longevitat de les persones amb discapacitat. De cara a l’any 2020, segons l’estudi realitzat per FEAPS “Envelliment i discapacitat” al 2012, el 60% de les persones amb discapacitat superaran els 45 anys (cal destacar que les persones amb discapacitat intel·lectual manifesten símptomes d’envelliment de forma prematura). La integració de les persones amb discapacitat i el pas cap a l’envelliment productiu ve marcada per la superació del concepte de participació social cap a la contribució social.

Segons dades de l’IMSERSO (Enquesta Majors, 2010), un 36,2% de la societat espanyola pensa que les persones majors no poden valer-se per si mateixes i necessiten ajuda; enfront d’aquesta opinió només un 8,1% de persones de 65 i més anys pensen el mateix. Segons una enquesta feta a persones sòcies i usuàries d’Aspanias (Barcelona, 2012) les persones amb discapacitat intel·lectual no tenen tan bona percepció de les seves capacitats i es valoren per sota de l’opinió que la societat i el seu entorn tenen d’ells, els qui les consideren com a persones lluitadores, positives i amb una gran força de voluntat per superar els obstacles i les seves pròpies limitacions.

Una altra important constatació de l’Enquesta Majors 2010, és que quan s’adopten mesures correctes per assegurar una bona atenció de la salut i participen en xarxes socials, les persones majors poden integrar-se amb normalitat i són un factor clau per generar autoestima. També la valoració realitzada per Aspanias demostra que aquelles persones amb discapacitat intel·lectual amb major participació social tenen un major grau d’autoestima.

petitaL’escassa oferta social especialitzada en aquest col·lectiu en tot el territori espanyol dificulta l’atenció adequada i la participació social de la persona amb discapacitat, limitant l’accés a programes que afavoreixin un envelliment més ple. Prenent com a referència les conclusions de l’Estudi Sèneca, “Envelliment i Discapacitat Intel·lectual a Catalunya”, aquest col·lectiu revela que les seves necessitats només estan cobertes parcialment i sovint l’atenció rebuda no és adequada. En quant a la cobertura pública de serveis que fomentin aquest pas de l’envelliment actiu al productiu, l’informe revela que existeixen manques en el sistema tant a nivell sanitari, com terapèutic i d’oci que generen processos d’envelliment prematur, i que en molts casos van acompanyats de demències, problemes psiquiàtrics i pèrdua de capacitats cognitives i habilitats socials al no estar plenament ateses des del sistema de salut públic.

Una necessitat que cada vegada pren més relleu en el camp de les discapacitats intel·lectuals és l’atenció a l’increment de demències relacionades amb l’envelliment. És necessari oferir activitats socials adaptades, suficients i variades. Gaudir del temps lliure i de l’oci és una de les activitats més gratificants per a les persones. La persona amb discapacitat intel·lectual té dificultats motrius i cognitives per organitzar-se i, segons el nivell de discapacitat, també per gaudir. Fomentar l’oci tindrà com a benefici: augmentar el repertori de conductes adaptatives, fomentar la socialització, potenciar la integració en activitats normalitzadores, i proporcionar diversió i distracció per augmentar la qualitat de vida d’aquest col·lectiu social.

Close Menu