Les claus de l’educació inclusiva des de la discapacitat

Marta Medina xerrada FAPAC
Marta Medina parlant sobre educació inclusiva al 1r curs anual de la FaPaC

L’educació inclusiva és un dels debats més vius dins de l’àmbit de la diversitat funcional. Els centres d’educació especial segreguen? Els centres ordinaris poden arribar a ser entorns òptims per acollir la diversitat? Preguntes com aquestes són focus de controvèrsia dins de la comunitat educativa i l’aprovació del projecte de Llei Orgànica d’Educació (LOMLOE) ha posat més llenya al foc. Això s’explica perquè aquesta proposta pretén fixar un termini de deu anys per integrar els alumnes dels centres especials als ordinaris.

Per abordar aquest tema tan complex, el passat 12 de març la doctora en pedagogia Marta Medina va donar algunes claus de l’educació inclusiva des de la discapacitat. Ho va fer en el si del primer curs anual de la FaPaC dedicat a l’educació inclusiva. Des d’Aspanias hem volgut recollir les idees més interessants del discurs de Medina, un referent en el seu camp i una clara defensora d’aquest model.

Un dels pilars de la perspectiva de Medina és la defensa del component socialitzador de l’escola. Per posar en valor aquest component, pot ser interessant pensar en l’última vegada que hem anat a fer un cafè amb una persona amb diversitat funcional, per exemple. Exacte. En aquest sentit, Medina defensa que l’escola és per on ha de començar aquest canvi. En les seves paraules, “si privem als alumnes amb discapacitat i sense de compartir espais comuns estem evitant que les persones amb discapacitat siguin persones de ple dret”.

Per tot això, Medina explica que els centres d’educació especial, “tal com estan plantejats actualment són una barrera a la inclusió”. Tanmateix, no proposa la supressió d’aquestes escoles, sinó que defensa la seva reconversió. És a dir, que haurien de liderar aquesta transformació cedint l’escolarització als centres ordinaris i centrant-se a ser centres de suport de recursos i coneixements.

1r curs anual de la FaPaC

Per aconseguir aquesta ambiciosa meta, Medina proposa un pla amb tres línies d’actuació. En primer lloc, sosté que cal un canvi en les mesures d’atenció a la diversitat. Així, explica que “actualment són insuficients per a garantir la inclusió i sovint suposen pràctiques de segregació encoberta”. Així doncs, caldria canviar aquesta dinàmica fomentant la vida conjunta de l’aula i promovent el desenvolupament integral de la persona.

En segon lloc, la doctora en pedagogia defensa que cal reconvertir el procés d’avaluació psicopedagògica de manera que deixi de ser una eina d’etiquetatge i discriminació. Segons ella, cal que esdevingui un procés interactiu i que les fortaleses de l’alumnat passin per davant dels seus dèficits. Només d’aquesta manera s’aconseguirà tenir una visió més global dels elements que intervenen en el procés d’ensenyament-aprenentatge.

Per últim, Medina assenyala el currículum com la part més complexa a transformar. Explica que aquest replantejament ha d’estar adaptat a les característiques de tots i totes els i les alumnes. Aquesta flexibilitat s’ha d’aconseguir tenint en compte la priorització (les competències abans que els continguts), la temporalització (no tots aconseguim els mateixos objectius amb el mateix temps) i la inclusió (tothom ha de poder assolir els objectius i desenvolupar al màxim les seves capacitats).

Per concloure, cal remarcar l’enorme complexitat de posar en pràctica les propostes d’algú com Marta Medina. Per fer-ho, cal que la inclusió de les persones amb diversitat funcional trobi convergències amb altres col·lectius exclosos. Només així es podran assentar les bases d’una reestructuració socioeducativa que trenqui barreres, vells prejudicis i que, en el cas de la discapacitat, vagi més enllà del capacitisme assistencial. Ara bé, és clar que l’element imprescindible perquè aquest canvi sigui factible és la implicació de l’administració. Cal una inversió que permeti assegurar que els i les alumnes tinguin tots els suports que necessitin i que serveixi per oferir una formació més específica als futurs docents. I és que, a aquestes altures està clar que la bona voluntat d’alguns i algunes mestres no és suficient.

Banner llavor

Deixa un comentari

Close Menu