Cristina Quílez: “Mirar a través d’una càmera et permet fer un pas enrere i veure amb perspectiva”

Consulta la versión en castellano

“No fem fotos amb les nostres càmeres: les fem amb el nostre cor i la nostra ment, i la càmera no és més que una eina”. Encara que la frase se li atribueix al fotògraf Arnold Newman, bé podria haver-la pronunciat Cristina Quílez (Barcelona, 1979), una persona que demostra, amb la seva manera d’entendre la fotografia, la veracitat en la cita del fotògraf novaiorquès.
Compromesa des de darrere de la seva càmera amb diverses causes que necessiten ser comptades, per a
La Cristina Fotografía -el seu alter ego professional- la creació d’imatges ha de ser un procés basat en la simplicitat i en contacte directe amb les emocions. És per a ella, en els tallers que imparteix, la millor manera d’acostar a les persones entre elles, ajudar-les al fet que s’expressin sense pors i superin les seves barreres.


Com neix la idea d’organitzar un taller de fotografia dirigit a mares i pares d’infants amb diversitat funcional?
Fa uns anys vaig formar part i vaig col·laborar amb l’ONG Almas especiales que tractava d’oferir reportatges fotogràfics a famílies amb nens amb diversitats funcionals, intentat portar aquest tipus de reportatges on, per falta de temps, recursos o prejudicis que nosaltres mateixos ens imposem, no solen arribar. Aquesta experiència va ser tan enriquidora que pensem en un projecte on la família mateixa pogués arribar al mateix punt de reflexió i creativitat des de dins.

Com resumeixes la metodologia que segueixes a l’hora impartir un taller? És necessari un coneixement tècnic previ?
En aquest taller no ens centrarem en la part tècnica, sinó en el valor de la fotografia documental. Abordarem conceptes com la composició i la llum però només com un recurs més. Tot i així, durant el curs, es resoldran també tots els dubtes tècnics dels alumnes.

“La fotografia sol ampliar i mostrar-nos la cara real del que som, i sempre sol ser una perspectiva millorada de la idea que tenim de nosaltres mateixos.”

Tant a nivell professional com personal, quins són els principals reptes als quals t’enfrontes quan abordas un projecte d’aquestes característiques?
El meu objectiu principal és que els assistents acabin el curs amb el convenciment del valor que tenen les fotografies com a testimoni del pas del temps i, sobretot, apoderar els petits moments que com a pares ens passen desapercebuts i que amb el temps, són les coses que realment aportaran valor als nostres records.

Quins creus que són els beneficis que la fotografia aporta a les famílies que participen?
El benefici a curt termini és parar atenció en el que tenim i en el que som com a família. Mirar a través d’una càmera et permet fer un pas enrere i veure les coses amb perspectiva. Aquesta perspectiva sol ampliar i mostrar-nos la cara real del que som, i sempre sol ser una perspectiva millorada de la idea que tenim de nosaltres mateixos.
A llarg termini són tota aquesta quantitat de matisos que els records esborren o atenuen, conservats per sempre.

Consideres que fotografia pot usar-se com a eina de canvi a través de l’expressió d’emocions individuals?
L’acció de prémer un botó no defineix la fotografia, sinó la sèrie de decisions que prens abans de fer-ho, i a totes elles les condiciona l’individu i el seu estat emocional. Una cosa no s’entén sense l’altra, així doncs, una fotografia és clarament l’expressió de les emocions de cadascun en el moment en el qual es realitzava la fotografia.

L’acció de prémer un botó no defineix la fotografia, sinó la sèrie de decisions que prens abans de fer-ho

Hi ha alguna història que t’hagi marcat especialment en els tallers que has impartit?
Des que sóc mare, totes les històries de superació on s’impliquen famílies em toquen especialment de manera emocional, des de les més petites lluites a les famílies de titanes en les quals tot va a la contra.


¡INSCRIU-TE ARA!

Deixa un comentari

Close Menu