Musicoteràpia: 8 consells per posar-la en pràctica

Article de Sandra Aurora Muñoz, musicoterapeuta d’Aspanias

La musicoteràpia és la utilització de la música al servei de l’orientació clínica i terapèutica. Per fer-ho, pren elements d’altres disciplines artístiques com el teatre o el dibuix. A més, barrejar la musicoteràpia amb elements de psicomotricitat també dóna molt de joc. Això s’explica perquè la música arriba a l’ésser per l’emoció, el cos i la vivència sensorial, per després arribar al coneixement abstracte.

La musicoteràpia és útil per treballar els hàbits, la lateralitat, el llenguatge, la comunicació o la concentració, per exemple. Per tot això, volem donar a conèixer aquesta disciplina entre mestres, educadors/es i pares i mares amb un seguit de consells pràctics.


Consells per treballar amb la musicoteràpia

  1. Tenir en compte el cos com un element musical més. Per exemple, per millorar la motricitat global podem fer servir les mans, les cames o els peus com a instruments de percussió. Així, picant el terra en una seqüència rítmica que resulti un joc i repte divertit, impliquem tot el cos. En canvi, per a la motricitat fina podem fer servir instruments de percussió que facin servir els dits, com el triangle.

  2. Podem posar música gravada en segon pla per tal de fomentar la concentració o la relaxació. En aquest cas estem fent servir la musicoteràpia passiva, és a dir que no està present com estímul principal, però igualment té un objectiu concret.

  3. Fer servir música descriptiva pot estimular i ajudar a l’infant davant de determinats reptes. D’aquesta manera, suavitzem les pors i fem divertit per exemple la por a pujar escales. “L’escala no fa por, no fa por, no fa por… Un peu, l’altre peu, una mà l’altra mà, gira i volta gira i volta”. Podeu inventar un munt de cançonetes simples per a cada situació i només ens cal deixar-nos portar per una melodia. No cal tenir estudis musicals per poder fer-ho. La música descriptiva també pot servir per treballar la memòria o la coordinació. L’exemple més conegut d’aquesta tècnica és la cançó “El Joan petit quan balla”.

  4. Musicoteràpia triangle

  5. Utilitzar la música com a “mediadora de la relació” en casos de Trastorns de l’Espectre Autista. M’estimo més que la música serveixi de pont per tractar de trencar les barreres que l’autisme de vegades ens imposa, que no pas aconseguir una repetició automàtica. L’abordatge ha de ser molt delicat perquè la música no suposi una demanda més de l’exterior per aquests nens i nenes.

  6. Jugant amb el ball i els ritmes podem fer una fantàstica unió de la música i la motricitat. D’aquesta manera, millorarem la lateralitat i la comunicació dels dos hemisferis. Deixeu-vos emportar pels vostres gustos musicals, sempre pensant amb la música que ens pot ajudar a educar en valors que siguin positius pels nens i nenes. És sabut que aquests gaudeixen molt de veure com els adults són transportats a altres estats amb la música i la dansa.

  7. És molt interessant crear instruments amb material reciclat. Si es fa a l’escola, el projecte pot implicar altres disciplines. Reciclar material és creatiu, ajuda a la consciència de la sostenibilitat i és una bona manera d’aconseguir instruments per a escoles amb pocs recursos.

  8. musicoteràpia tambors

  9. Si la necessitat prioritària és la millora del llenguatge, podem utilitzar cançons amb lletra i fer que l’infant les canti amb un mirall a davant. A l’hora d’escollir la cançó haurem de tenir en compte què volem treballar (vocals, consonats, fricatives…).

  10. Fer servir els mantres. El mentre es pot traduir com a “pensament”. Es fa servir com una paraula o frase que es recita conjuntament amb la meditació. Així doncs, els podem fer servir per a la seva capacitat de repercutir en els sentits, el cos i la ment i per la seva vibració. Hi ha estudis i experiències que veuen la meditació “mindfuldness” i els mantres com un espai vivencial dins les escoles per ajudar els infants a prendre consciència de la seva respiració, del seu cos i de la relació amb els altres i l’espai.

Abans de posar-ho en pràctica

Per acabar, cal afegir que l’abordatge de la musicoteràpia funciona millor quan és subtil i apareix del joc vivencial de la persona que dóna l’estímul. La musicalitat no apareix com una demanda cap a l’infant, sinó com un pont que construeix moments de creació col·lectiva i d’interacció. El llenguatge musical és magnífic perquè té un component d’arribada al subjecte que és diferent de la paraula.

Dit això, és important que, més enllà de posar en pràctica aquests consells, recomanem contactar amb l’equip d’especialistes d’Aspanias si es considera oportú. D’aquesta manera es podrà actuar en coordinació amb altres professionals i serveis a l’hora d’atendre l’infant en qüestió.


No et perdis el nostre vídeo divulgatiu de la musicoteràpia!

Close Menu