Consells en temps d’aïllament: estimulació per a infants de 0 a 12 mesos (II)

Lee la versión en español

Freepik

Activitats i jocs que pots fer a casa

Aquí tens uns exemples d’activitats i jocs mitjançant el moviment per estimular el nen durant el primer any de vida.

Estimulació de l’equilibri i de la consciència corporal

Dansa de la mar. Subjecta l’Infant amb la seva cara al mirant la teva, i balanceja’l suaument d’un costat a un altre, o d’endavant cap enrere, com les onades de la mar. També el pots balancejar recolzada a una superfície (sofà o llit) sobre la teva esquena i subjectant-lo per la cintura. Quan ja s’aguanta assegut, ell mateix és capaç de seguir un ritme musical, com un petit ballarí.
Donar tombarelles.
Jugar a la rotllana.

Al voltant dels 6 mesos ja pot imitar gestos i moviments. Tant acompanyant d’una cançó amb gestos com jugant amb els pares gaudirà de comunicar-se mitjançant el cos. Uns exemples: palmetes, el ball manetes, fer l’indi… i lliure espai a la improvisació! D’aquesta manera està aprenent no només dels seus moviments, sinó també de la seva imaginació: és el principi del pensament.

Estimulació de l’oïda i de la vista

Posa-li música i canta-li. Cançons per a nens, música clàssica o d’un altre gènere; és important que no tinguin un ritme i una intensitat excessius.

Sonalls, joguines d’empènyer que portin picarols. Es recomana començar per joguines que el soroll sigui produït per la manipulació, abans que sorolls electrònics i automàtics.

Joguines amb llums i colors. Es recomana, al menys els primers mesos, evitar llums i colors intensos. Tots els teixits i materials naturals són, per a ell, estímul tàctil i visual de qualitat, en aquest sentit pots crear tu mateixa joguines artesanals. Una altra vegada lliure espai a la imaginació!

Estimulació tàctil: el massatge infantil. Hi ha moltes tècniques per al massatge, i molts són els beneficis. També es recomana per tractar el còlic de lactant. Pots anar experimentant, mitjançant les seves reaccions, trobaràs la manera més agradable per a ell. El que sempre es recomana, és fer ús d’una pressió suau: ni carícies, ni força. I, en cas de massatge a la panxa, seguir amb les mans la direcció del rellotge (sentit horari).


Freepik

Consells per la son

El moment de passar l’infant al seu llit i l’elecció de fer collit depenen de factors culturals, socials, econòmics i familiars, i de per si no són indicatius. La son és un procés fisiològic que es va estructurant els primers mesos de vida, mitjançant la maduració de la part de cervell que fa de “rellotge” de la son; però perquè es “normalitzi” pel que fa a despertar-se sovint cal esperar a almenys fins al primer any de vida: com més petit el nadó, més vegades es despertarà en una nit i menys diferència farà entre dia i nit. Quan tingui un any, encara és normal si es desperta 2-3 vegades per nit.

Al voltant dels 6-8 mesos, quan comença a diferenciar-se (reconèixer) a si mateix dels seus pares, és normal que pugui passar per una etapa d’ “ansietat de separació”, és a dir que es doni molt més compte dels moments de separació dels seus pares, i entre elles està el moment de dormir. Això pot fer que tingui més dificultats amb la son, però és una etapa transitòria en la qual el nen necessita ser acompanyat amb certa flexibilitat. En general, el desenvolupament pot passar per altres èpoques d’inseguretat, sobretot coincidint amb moments de molts canvis (quan comença a caminar sol, l’inici de la guarderia…).

L’acte d’abandonar-se a la son, de perdre el control de la vigília i adormir-se, constitueix un moment delicat que pot despertar (mai millor dit) inseguretat. Els primers mesos és normal que no tingui aquesta habilitat i necessiti l’acompanyament dels pares, però si aquesta contenció de l’adult ve des de la tranquil·litat facilita que el nadó desenvolupi la capacitat de calmar-se ell sol davant un moment d’inseguretat. A aquesta capacitat se l’anomena autoregulació i posa les bases perquè pugui afrontar els seus petits reptes quotidians i, més endavant, construir el seu equilibri emocional, la seva identitat i la seva autoestima.

Per l’altre banda, cada nen neix amb un temperament, però no us desespereu: fins i tot els nens amb temperament sensible, els que alguns anomenen “d’alta demanda”, si ens adaptem a aquest joc de ressonància afectiva i se senten acompanyats, ja durant el primer any de vida poden anar bregant cada vegada millor amb les seves dificultats i llimant el seu temperament. De fet, molts d’aquests nens són altament responsius a l’entorn no només en negatiu sinó també en positiu. Els nens de temperament sensible poden tenir dificultats de regulació, és a dir que en un primer moment els pot costar més calmar-se, menjar, dormir, poden sobrereaccionar als estímuls (ser més irritables, tenir més ensurts) i es poden cansar més ràpidament. Necessiten sentir-se acompanyats amb la veu, la mirada, el contacte corporal, adaptant-nos al seu ritme i posant especial atenció en els canvis (de posició, d’activitat …), que han de ser graduals.

Freepik

Hem vist com la relació amb el nadó, la seva capacitat de calmar-se i la son van estrictament relacionats. Però també juga un paper important l’estímul ambiental, per la qual cosa s’han reconegut factors que poden interferir i altres que poden facilitar la son:

  • Evitar l’exposició a pantalles (televisió, mòbil, tablet): d’una banda la llum blava de les pantalles interfereix amb el son, de l’altra aquest tipus d’estímul afavoreix, sobretot en el nen petit, agitació interna que també dificulta la son.
  • Utilitza llum càlida (groga) les hores abans d’anar a dormir, evitar llum blanca (neó).
  • Ja hem vist l’important que és l’exposició al sol. S’ha vist que, entre d’altres funcions, també té la d’ajudar a regular la son. Si tens un balcó o terrassa, aprofita-la per al teu petit al menys mitja hora de sol a al dia. Això si, evita exposicions intenses i perllongades.
  • Les últimes hores de la tarda es dedicaran a jocs tranquils.
  • Convé fer sempre el mateix a l’hora de ficar al llit el nen i tenir una hora més o menys estable per aixecar-se i anar a dormir: utilitzar rutines facilita l’aprenentatge de dormir.
  • No convé afavorir que es quedi dormit al sofà o en un lloc diferent del seu “niu”: associar el moment de dormir a un lloc apropiat és una d’aquelles rutines que li donaran seguretat. A més, probablement en els canvis de cicle de son es desperti i plori.

Pantalles

Es desaconsella l’exposició a pantalles (televisió, mòbil, tablet) en nens menors de 3 anys, perquè interfereix en el desenvolupament psicomotor, especialment en els processos d’autoregulació, atenció i integració neurosensorial, que són les bases de l’aprenentatge i de l’equilibri afectiu-emocional en les primeres etapes de la vida.

Hi ha evidències de que si el cuidador mira el mòbil mentre té al nadó als braços, el petit rep el missatge que la mare o el pare prefereixen prestar atenció a una pantalla abans que a ell just quan, al contrari, la relació amb ells és el que més necessita sentir per al seu desenvolupament.

A partir dels tres anys, es poden introduir continguts audiovisuals adequats a l’edat, per un temps de mitja hora diària o, si més no, inferior a una hora, i de forma supervisada per l’adult. El temps d’exposició pot variar amb l’edat, actualment es recomana que sigui inferior a una hora al dia fins als 5 anys i de màxim una hora fins als 12 anys.


El nen i la nena prematur(a)

El nen prematur és un nen que presenta encara més vulnerabilitat respecte a un altre de la mateixa edat, especialment els primers mesos, quan tots els seus sistemes sensorials estan encara immadurs. Per vulnerabilitat s’entén sensibilitat a l’estrès, i l’estrès és representat per un estímul exagerat respecte a la seva capacitat de rebre-ho i respondre.

L’estímul adequat és el que cau en una franja que li interessi prou, però sense arribar a amoïnar-se. Es tracta d’anar aprenent com sintonitzar amb ell, sentir les seves reaccions, adaptar-nos al seu ritme, donant-li contenció quan la necessiti e interactuant quan estigui receptiu. D’aquesta manera aconseguirem:

  • Respectar quan es cansa o s’estressa (el que ens pot expressar amb plor, agitació, canvi de coloració, singlot …), però sense impedir-li que experimenti les seves habilitats per por que ho passi malament. Així aprendrem com estimular sense sobrestimular, d’una banda, i sense sobreprotegir, de l’altra.
  • En general, amb el nen prematur convé fer canvis de forma gradual (de posició, d’un estímul a un altre …), evitar sorolls forts, llums intenses, moviments ràpids.
  • Els primers mesos pot necessitar més que un altre nen tot el que és contacte físic (braços, pell amb pell, massatge infantil…): de no haver nascut abans del compte, encara estaria acostumat a tenir un contacte constant amb la mare en el úter. Sovint pot donar-li seguretat el fet de sentir un límit físic al seu cos, la qual cosa pots aconseguir col·locant coixins al seu voltant.

Document elaborat per l’Equip d’Atenció Precoç del CDIAP Aspanias

Close Menu