Consells en temps d’aïllament: estimulació per a infants de 0 a 12 mesos (I)

Heu aquí un seguit de consells que et poden ajudar amb el teu nen o la teva nena aquests dies d’aïllament social. Van dirigits a tots i totes els/les cuidador(e)s del nen/de la nena. Aquesta és la primera part de la sèrie. Al final del article pots trobar el enllaç de la següent.

Lee la versión en español

Freepik/Imagen de archivo

Elaborat per l’Equip d’Atenció Precoç del CDIAP Aspanias


Cuida’t

Per a un bebè la relació amb els seus cuidadors ho és tot, tant que els primers mesos el seu món intern (les seves emocions) depenen de manera inseparable de la tornada que li fan els pares: representen tot el seu món. Són tan sensibles a l’entorn afectiu que, per cuidar-los de la millor manera possible, primer has de cuidar-te a tu mateixa: és imprescindible per al seu benestar i el seu desenvolupament.

Són dies difícils per a tothom, és lícit estar preocupats i tenir moments d’aprensió. Però procurem evitar fonts d’ansietat indeguda: evitem passar molt temps amb el bombardeig d’informació en xarxes socials, informem-nos mitjançat fonts fiables i per un temps limitat.

Per sort, en nens la SARS-COV-2 cursa amb quadres més lleus que els adults, fins i tot. asimptomàtics. Amb ells, les precaucions van dirigides sobretot a evitar que siguin font de contagi per a població més vulnerable.

Freepik/Racool_studio

Si li estàs donant pit, recorda que la teva dieta, a part de donar-te els nutrients necessaris per a cuidar-lo, passaran directament a la llet, i per això és important que sigui equilibrada. Si el pediatre ha pautat suplement de vitamina D o ferro, segueix donant-li; en cas de dubte, consulta telefònicament amb ella/ell. Si has de sortir per anar a comprar, o si tens terrassa o balcó, aprofita les hores de sol: és el mecanisme per activar en el cos la vitamina D.

Som éssers socials i la socialització és una necessitat bàsica per al benestar psicològic. Estem obligats a l’aïllament social físic, però la tecnologia ens permet connectar-nos emocionalment amb la resta de món, fins i tot per vídeo trucades. Encara que un nadó de pocs mesos no pugui reconèixer a altres adults més enllà dels seus pares, sí que es pot beneficiar que els pares tinguin un bon equilibri emocional, i per a això és fonamental dedicar un temps a les relacions més enllà del nucli familiar. Sempre és preferible una trucada/vídeo trucada a missatges de text, per ser un contacte més immediat, proper, real i ric. Si a més tens als teus pares aïllats a casa, demana’ls consells per a la criança: hi ha tota una saviesa antiga que es transmet de generació en generació i, de passada, els estaràs brindant un moment de companyia i de contacte amb els seus néts.

Freepik

Encara que el teu nen sigui massa petit com per seguir rutines, és recomanable que l’adult estructuri el seu propi temps amb un pla diari o setmanal de rutines i activitats, que després sempre es podran flexibilitzar.

És fonamental contemplar, dins de les rutines, un moment de respir per a cada un dels pares, per dedicar-se a si mateix, desconnectar i recarregar piles. Aquest punt val amb qualsevol edat de l’infant.

Si tens més nens pot ser útil que el gran li dediqui uns moments d’atenció al menor, no tant des d’una actitud de exigir-li, sinó més aviat de fer-li sentir que té un paper important a la casa, dins d’unes petites tasques que sigui en grau d’assumir per l’edat que té. Encara que la contribució real sigui limitada, li pot ajudar a fer-se conscient de la diferència d’edat, a no tenir actituds “regressives” (de nen més petit) per la gelosia, afavorirà la seva autonomia i la relació de germans, i t’ajudarà a no sobrecarregar-te amb moltes demandes alhora en la gestió del temps.


Cuida del teu infant a casa: com s’estimula?

Freepik

Ningú és més apte que tu per saber què necessita el teu nen. Aquí van uns consells per a un desenvolupament correcte i ple, però confia en les teves capacitats: cada nen té una personalitat única des del primer moment i els pares són els que millor la saben reconèixer. Aquest procés de coneixement i reconeixement mutu no és una cosa racional sinó més aviat de connexió emocional mitjançant el contacte, la mirada, d’un sentir íntim que connecta dos cervells de manera subconscient.
En aquesta etapa (0-1 any) els estímuls sensorials acompanyats de la relació amb el cuidador, és tot el que el teu petit necessita. Aquests estímuls són:

De 0 a 6 mesos

Visuals, olfactoris. La teva presència és, per al teu nadó, el més preciós que hi ha al món. Inicialment, van desenvolupant la vista mitjançant aquest estímul tan potent per a ells que és la cara dels pares; també tenen un olfacte molt pronunciat, de manera que et reconeixen, entre altres coses, mitjançant l’olor de la teva pell.
Auditius. Ja des de la segona meitat de l’embaràs els nens agraeixen aquest tipus d’estímul. L’experiència auditiva més beneficiosa és, com no, la veu dels pares. Canta-li encara que no entengui les paraules, gaudirà el to, el ritme i les notes i, fins i tot si no tens grans dots de cant, per a ell la teva veu resultarà encantadora. La música i el cant són un llenguatge universal que constitueix, per al nen petit, un estímul insubstituïble per afavorir la integració neurosensorial que tan important és per a un correcte desenvolupament.
Tàctils, vestibulars, propioceptius. En poques paraules, la posició i el moviment en l’espai, l’equilibri i el contacte físic amb l’entorn, començant pel contacte corporal amb l’adult i mitjançant la descoberta i l’experimentació de diferents postures i moviments. Les estones que el tinguis en els teus braços, fes servir la veu i el moviment per jugar amb ell. Mou-te balancejant-lo amb moviments rotatoris en una dansa suau.

Ja des del primer mes, pot gaudir d’estar a terra fent ús d’un matalasset o una altra superfície tova. Posa’l diverses estonetes al dia de cap per baix, és una de les postures més importants per al seu desenvolupament. És millor estones curtes al dia que una estona llarga, que se li pot fer desagradable. Perquè li resulti més agradable tant aquesta postura com altres, pots acompanyar-la d’un altre estímul: el teu cos, la teva veu, una joguina deixada al seu abast perquè, a més, el vagi mirant o agafant. Els primers 2-3 mesos, si veus que en aquesta postura encara no pot girar tot sol el cap de costat, no el posis mentre dorm o mentre no estigui vigilat.  

Si el nen ja es desplaça, ofereix-li diversos metres de superfície -dins de les possibilitats de la casa-, adopta unes normes de seguretat de sentit comú (protegir superfícies que puguin fer-li mal posant per exemple alguna barrera física amb coixins…) i després deixa que gaudeixi de la seva petita aventura en aquest espai segur: deixa que et sorprengui, i que es sorprengui ell mateix, és la manera de facilitar que expressi el seu potencial, i és important perquè en un futur sigui autònom i tingui seguretat en si mateix.

El moment del menjar és per a tothom, però especialment per als nens, molt més que un acte necessari per sobreviure. És un moment d’exploració mitjançant un altre sentit important, el gust, alhora que un moment especial de la relació: el nen de qualsevol edat està especialment receptiu a la qualitat de la cura d’aquest acte. Procura que sigui el més relaxant possible i que el gaudiu entre tots, dedica’t a ell, aparta les distraccions. Si ja has introduït l’alimentació complementària (els sòlids, que se solen començar als 6 mesos, de vegades una mica abans) convé estructurar aquest moment: que el nen tampoc tingui distraccions i aprengui que és un temps dedicat exclusivament a menjar.

Freepik/Drobotdean
De 6 a 12 mesos

Que el nen es desplaci o no de forma autònoma, no tinguis pressa de que camini: és important que primer l’animis a desplaçar-se en el pla horitzontal (reptació o gateig). Per a això, val remarcar un cop més que és important que s’acostumi a estar a terra i passar unes estones cap per baix des del primer moment. No obstant això pot ser que el nen se salti la fase de gateig. No et preocupis, aquesta dada no és indicativa que tingui cap patologia. Altres nens desenvolupen un gateig atípic com són el culejar o empènyer-se amb una sola cama: val el mateix que abans.

En aquesta etapa ja comencen a diferenciar una persona d’una altra i a reconèixer clarament cares familiars més enllà dels pares: en les vídeo trucades poden participar i sentir el contacte d’altres familiars i amics, és un bon estímul.

Close Menu