Àpats de Nadal i discapacitat intel·lectual


Els àpats de Nadal poden ser tot un repte per les persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies. El volum de gent, la quantitat de menjar, els actes invasius de familiars benintencionats… Tot plegat pot provocar que la persona se senti sobrepassada per la situació. És per això que us volem donar algunes recomanacions per fer que els dinars de Nadal siguin d’allò més plaents per a les persones amb discapacitat intel·lectual.


Necessitats nutricionals als dinars de Nadal

És recomanable comptar amb una dieta personalitzada feta per un o una nutricionista i intentar seguir-la encara que sigui Nadal. Passar-se de la ralla a l’hora de menjar algun aliment contraindicat pot tenir efectes nocius, per exemple, descompensacions hormonals o descomposicions. Si no es disposa d’una dieta feta per un o una professional, sempre es pot fer des de casa informant-se bé. En aquest sentit, una eina interessant és el document Bases dietéticas para la alimentación y la nutrición en residencias y centros de atención a personas con discapacidad intelectual.

En cas que la persona rebutgi determinats menjars, cal observar si aquests tenen algun patró comú. Pot passar que la persona no els suporti, no per una qüestió de gust, sinó per la seva textura. Per exemple les cremes o purés poden costar més de controlar dins de la boca i això pot derivar en tos o ennuegaments. Per tant, hem de procurar tenir en compte aquestes preferències i fer que la forma del menjar, no necessàriament la matèria primera, s’hi adapti.


Els àpats de Nadal han de ser actes socials i plaents per a les persones amb discapacitat intel·lectual

Considerar si els comensals amb discapacitat intel·lectual necessiten alguna adaptació material és clau. Sovint es recomana que la persona no utilitzi coberts punxants o objectes de vidre. Si aquest és el cas, hem de tenir en compte que els dinars i sopars de familiars o amics de Nadal són actes socials. En aquest sentit, el fet de menjar amb objectes de plàstic mentre tothom fa servir coberts metàl·lics i gots de vidre, pot fer sentir a la persona fora de lloc. Per això existeixen solucions originals com els coberts de plàstic platejats o els gots de plàstic que simulen els de vidre.

gots i coberts plàstic

En aquesta mateixa línia, sempre s’ha d’intentar que el que menja la persona amb discapacitat intel·lectual s’acosti al màxim al que tenen la resta de comensals. Si la dieta nutricional no li permet menjar el que mengen els altres, entra en joc la importància de la presentació. Per exemple, una amanida pot ser presentada de qualsevol manera o podem dedicar una estona a convertir-ho en un plat de gala. Solucions més creatives poden passar per utilitzar motlles en forma dels aliments que mengen els comensals, per exemple. D’aquesta manera afavorirem que la persona en qüestió se senti molt més integrada.

Els àpats de Nadal han de ser plaents per a tothom. Per això, si un dels nostres convidats o convidades té discapacitat intel·lectual haurem d’aprendre a respectar el seu espai i tempos. Així doncs, no és gens recomanable obligar a menjar o donar el menjar a la boca si la persona pot fer-ho per si mateixa. Aquests actes, per molt benintencionats que siguin, són invasius i poden incomodar a la persona i fer-la sentir diferent de la resta de comensals.

Banner donacions

Enviar comentario

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada