Maria Oria, Festival Simbiòtic: La cultura es teixeix de diversitat

 

Festival simbiòtic

 

El Festival Simbiòtic viurà la seva tercera edició del 30 de novembre al 3 de desembre. Aquest festival d’arts escèniques accessibles i l’entitat organitzadora, We Act Asoc, lluita a favor de l’accessibilitat i la inclusió cultural. Hem passat una estona amb la Maria Oria, codirectora d’aquest esdeveniment, per parlar de l’oferta que duen a terme i reflexionar al voltant del paper que ha de tenir la cultura en el dia a dia de les persones amb diversitat funcional.

 

Com funciona el Festival Simbiòtic?

Té 3 eixos fonamentals de programació. Un és la formació de cara a professionals de les arts escèniques perquè plantegin un llenguatge escènic accessible. D’altra banda tenim una formació de teatre inclusiu. La segona línia de programació que tenim és un laboratori destinat a professionals -mediadors, educadors socials, gestors culturals, artistes, institucions, etc.- que s’uneixen durant un dia per tal de debatre com hem d’aplicar l’accessibilitat i la inclusió de les arts escèniques a Barcelona.
Per últim, en un tercer eix, estarien els espectacles accessibles i inclusius que proposem dins de la programació estable d’un teatre un cop els adaptem amb mesures d’accessibilitat comunicativa.

 

Quina és la temàtica de la tercera edició del Festival Simbiòtic?

Escenaris ocults. Precisament el que volem fer és posar en relleu els relats invisibles d’herois, de moments que han canviat la humanitat i que no s’han tingut en compte, com per exemple les sufragistes o Rosa Park. És a dir, un seguit de tots aquests fets que han fet que la societat sigui més diversa i tolerant.

 

En què consistirà aquesta programació?

En primer lloc, el 30 de novembre tenim Màtria, que és una obra que hem adaptat amb intèrprets de llengua de signes, subtitulació en directe, audiodescripció, servei de bucle magnètic, touch tour… El dia 1 de desembre farem exactament el mateix amb l’espectacle familiar La nena dels pardals. I el 2 de desembre, per fi, podem portar l’espectacle Cáscaras vacías, que és un espectacle inclusiu coproduït per La Zona Teatro i el Centro Dramático Nacional, on sis artistes amb discapacitat plantegen el relat de persones que van patir l’operació T4 que era el mètode eugenèsic que els nazis utilitzaven per “purgar” les persones amb discapacitat.

Obres Festival Simbiòtic

Creus que hi ha una accessibilitat real a tots els nivells de la cultura?

Realment, a Europa en general, i al món, s’està començant a plantejar aquest dret i a posar vies perquè es compleixi. Perquè, realment, les persones amb diversitat funcional puguin ser participes de la cultura.

 

I a casa nostra com ho portem?

Aquí a Catalunya, i a Espanya en general i a molts altres països, la realitat és que queda en un segon pla. Perquè, dins del marc legislatiu, encara hi ha certes lleis i “ajuts” que encara no estan coberts del tot a nivell social per facilitar-los-hi el dia a dia. Com per exemple, un assistent o altres tipus de requisits que necessiti aquesta persona per tenir una vida autònoma. Sí que és cert que s’està començant a tenir molt més en compte el tema de l’accessibilitat.

 

I quin paper vol jugar el Festival Simbiòtic a l’hora de millorar aquesta situació?

El que volem fer és promoure els drets d’aquestes persones, sobretot amb diversitat sensorial, perquè puguin participar en la vida cultural i artística de la ciutat.

 

I el suport de l’Administració?

Hi ha molta voluntat. Des de la Generalitat, l’ICUB i l’Institut Municipal de persones amb discapacitat s’estan fent estudis al respecte. Però la realitat és que encara tenim molta feina al davant i crec que no es posa la urgència que s’hauria de posar perquè aquestes persones amb diversitat funcional puguin acomplir el seu dret principal. És a dir, poder tenir una casa, poder tenir una feina i poder tenir una vida autònoma. S’està treballant molt perquè aquestes persones ho aconsegueixin, s’acabarà aconseguint i també acabarem aconseguint que la cultura sigui inclusiva i accessible i que no ens ho hàgim ni de qüestionar.

 

Quins obstacles socials us trobeu?

Fins ara no s’ha contemplat que una persona amb diversitat funcional pogués ser el teu company a dalt d’un escenari o tampoc que una persona cega pogués anar a veure un musical al Paral·lel. No entra dins de l’imaginari. Però certament, cada cop més, la gent comença a tenir consciència i també hi ha una llei (la llei 13 del 2014 d’accessibilitat) que el que pretén és que els equipaments culturals i la cultura en general a Catalunya sigui accessible per a qualsevol col·lectiu de persones amb diversitat funcional.

 

Hi ha falta de ganes dels agents culturals a l’hora de defensar l’accessibilitat i la inclusió cultural?

Arrel de la nostra experiència, podem dir que per part dels teatres, institucions i alguns artistes, hi ha moltes ganes i molta predisposició. El que passa és que falten recursos, formació i temps. És per això que a vegades hi ha persones o equipaments que decideixen no seguir per aquesta via. Però la realitat és que aquesta via l’haurem d’agafar tots. En termes d’accessibilitat, teatres públics com el TNC o el Lliure sí que fan sessions per a grups de persones cegues o sordes, per exemple. El tema és que aquestes ofertes encara s’han de fer de la mà de les entitats i s’han de programar un únic dia exclusiu. Això implica que la persona cega o sorda no pugui anar-hi un altre dia. Hauríem de facilitar molt més la cultura per aquests col·lectius. Han de tenir una oferta real i cada setmana, per exemple, poder tenir una proposta.

 

Quins efectes negatius té aquest aïllament cultural?

Des del nostre punt de vista, el que s’està fent és construir una societat segregadora, individualista que el que fa és excloure aquest col·lectiu de persones a qui limiten moltíssim en molts àmbits de la seva vida perquè no se’ls permet socialitzar-se en aquest mateix context.

 

I de quina manera es veuria enriquida la cultura si s’assegurés aquesta accessibilitat i inclusió?

Per a nosaltres, per a la creació, és enriquidor que qualsevol persona pugui aportar el seu punt de vista, la seva forma de fer, independentment de si és ros, de si li falta una cama o de si és baixet. I de fet, creiem que la clau està en això, en aconseguir que en la cultura hi participem tots. Justament, la cultura es teixeix de la diversitat. És l’essència de qualsevol fet artístic i l’estem vetant en el moment que posem aquests filtres. Llavors, crec que l’avantatge d’obrir la cultura cap a la diversitat, fer-la accessible i trencar les barreres, és total. Pot arribar a fer mutar coses increïbles, tant a nivell social i de comunitat -amb el fet d’unir-nos molt més, conèixer-nos, a tolerar-nos més, a cooperar més- com a nivell del producte en si.

 

Banner donacions

Enviar comentario

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada